Divendres passat va començar la nova edició del Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) a Cambrils amb la reproducció de sis dels dotze curtmetratges finalistes del Concurs Estatal. El concurs durava tres jornades, de l’1 al 3 de març, mentre que del 8 al 10 d’aquest mateix mes es traslladarà a Reus, l’altra ciutat promotora del festival.
Va ser un acte multitudinari, que va aconseguir omplir la sala del cinema municipal amb un públic exigent i majoritàriament jove. Aquest festival ha anat guanyant el seu públic any rere any, donant-li un pes molt important i participatiu amb el premi del públic, valorat en 1.500€.
En el discurs d’obertura del festival el terme “retallada” apareixia com una realitat impossible d’ignorar, però la presentadora va voler emfatitzar el real protagonisme de l’acte, els curtmetratges, i no pas la situació econòmica de la que en sentim a parlar diàriament. Aquest any han rebut 2.000 obres per a participar al festival. D’aquests, 450 formen part de la competició estatal de curtmetratges que es va inaugurar a Cambrils el divendres.
En aquest esdeveniment hi van assistir el delegat de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi Agràs, l’alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau, els regidors de Cultura de l’Ajuntament de Reus i de Cambrils respectivament, Joaquim Sorio i Francesc Garriga, i la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils, Carme Cros.
El primer dels curts que es van emetre era La muerte de Otilia Ruiz, d’Ida Cuellar. Es tracta d’una història sobre el destí que perseguia el nom de la protagonista. Després de generacions de dones mortes de manera tràgica, Otilia Ruiz busca ajuda per tal de desfer-se de la maledicció que arrossega la seva vida. Val la pena remarcar la importància que pren la música en aquest curt, que crea un ritme calmat i que representa un fil conductor que fa que l’espectador no es perdi en la història. La persona que mira el curt té dues vessants: en ocasions, sap més que la protagonista, com en la majoria de la narració; i al final, la de no conèixer tots els detalls necessaris, que afegeix el factor sorpresa al curt.
La segona obra projectada al festival va ser La última secuencia, d’Arturo Ruiz Serrano. Aquest curt ens ambienta l’Almeria dels anys seixanta, quan es va posar de moda gravar-hi tot tipus de pel•lícules: s’havia convertit en un Hollywood a l’espanyola. La història relata una de les gravacions que es duen a terme sobre el Far West. Entremig de problemes de comunicació entre els protagonistes, la falta de recursos materials i l’estrés d’un rodatge s’hi deixa veure un humor sobre les relacions humanes, però també s’hi troben referències al cinema clàssic. Es basa en un ritme ràpid, que obliga a l’espectador a no perdre detall del què està veient. Es pot observar un gran treball en la producció del curt, gravat totalment amb càmera mòbil i sense admetre talls. Cadascun dels personatges dóna una interpretació còmica diferent sobre l’acció, però a intervenció de l’actor valencià Joaquín Climent com a promotor de la pel•lícula sobre sheriff és un punt clau per a la resta de personatges, el centre de l’humor del curt. En resum, un bon treball productiu audiovisual amb un toc d’humor capaç d’arribar a la gran majoria del públic.
Tres és un curt del director Carlos Violadé que ens mostra el retrobament de tres vells amics després d’una bona temporada sense saber uns dels altres. La vida dóna voltes per a tots, i qui de petit era el “macarrilla” del grup pot acabar sent un empresari empolainat i amb el maletí ple de formularis. Els problemes quotidians continuen sent protagonistes en la vida dels tres, especialment de l’últim que apareix en escena, però la relació entre ells ha canviat i per molt que vulgui fer-se la idea que tot continua igual, la seva conversa està plena de bons desitjos i excuses per a poder escapar d’aquella situació. És una producció molt realista tant a nivell de talls de la gravació com d’història, fet que acosta a l’espectador a través d’un lligam d’empatia.
Lagun Mina, traduïda com Amigo Íntimo, de l’autor basc Jose Mari Goenaga explica un altre tipus de relació entre persones: la interpretació de l’amistat entre dos personatges que es coneixen relativament poc però que per una temporada tenen un contacte molt fluid. Una història realista que ens dóna un toc trist al curt, causat per un xoc d’impressions errònies entre els protagonistes. La narració és previsible, un factor que actua negativament en el curt. La realització del curt és un punt diferenciador, ja que utilitza el format del reportatge interpretatiu, creant un ritme ràpid i dinàmic.
Lagun Mina, de Jose Mari Goneaga
Notas sobre la crisi, de l’autor Pablo Remon, és un curt narrat en anglès i titulada originàriament com a Circus que a partir d’un sol espai explica la situació en la que es troben dos persones que han estat acomiadades de la feina. Amb un posat desenfadat però que ens mostra la gravetat del fet, els dos personatges conversen sobre el futur que els espera. Divertida, amena i amb un ritme ràpid, és un dels millors curts que es van projectar aquella nit. De fet, va ser l’escollida pels espectadors pel Premi del Públic, una elecció d’allò més que justificada. L’humor és el centre del curt, mentre que la producció es manté senzilla, basant-se en canvis de pla i contraplà. Una producció que ens evoca a uns altres paratges que ens retorna a la realitat amb un final acurat.
Per últim, i no per això de menys importància, es va projectar el curt ¿Bailas?, del director Daniel Azancot. Tots els petits errors que mancaven en la resta de curts, aquell encant en els plans, la delicadesa de certes imatges, un final sorprenent lligat amb el principi, drama en una relació sentimental, escenes de ball en un ambient clàssic… es veuen resolts a ¿Bailas?. Una trama interessant mesclada amb una producció excel•lent, que fusiona l’intriga, el drama i l’amor en una mateixa peça.
La propera entrada tractarà sobre la primera jornada del REC a Reus, el divendres 9 de març al teatre Bartrina, que espero que els curts siguin tant interessants com els d’aquesta edició!
Caixa de l'apuntador 