Toni Albà pren l’improvisació per bandera a l’obra “Bufonant”

Bufonant és el nou projecte teatral que ofereix l’actor vilanoví Toni Albà. La improvisació és el plat fort de l’obra, que crea un vincle molt fort entre el públic i el protagonista. L’últim cap de setmana de març, Reus va poder viure aquesta experiència al teatre Bravium, que es va omplir de gom a gom.

Només hi ha un protagonista en tota l’actuació, que actua com un bufó que està sota els desitjos dels espectadors, els encarregats de crear una història a partir de localitzacions, estats d’ànim, accions i personatges. L’escenari és bastant neutre, amb poc mobiliari i amb un aspecte desordenat: cadires, un carretó, una perxa amb vestuari, altaveus, papers… que en qualsevol moment poden crear un despatx d’un ministeri o bé un aeroport, depenent dels capritxos dels assistents.

En tota l’obra, tan sols hi havia dues parts que estaven assajades prèviament: el principi i el final. D’aquesta manera, el públic està obligat a dir la seva per a que l’obra continuï endavant, de manera que el fil conductor està a les mans de vora cinquanta desconeguts. La comèdia i el drama es mesclen en qüestió de segons, que a primer cop d’ull sembla que sigui per decisió del públic, però que en realitat, qui decideix com interpretar les paraules és el propi protagonista. Així doncs, la frontera de la manipulació és molt fina, quasi invisible. Sense que se n’adonin, els espectadors que creuen portar el control del que està passant sobre de l’escenari són guiats per l’actor.

La base narrativa de l’obra consta d’un actor que aspira a obtenir una subvenció de l’estat d’un milió d’euros. Per aconseguir el premi, la peça teatrall ha de tenir uns requisits concrets i s’ha de retransmetre en directe a través d’una videoconferència. Per assegurar-se l’ajuda econòmica, el personatge prepara l’actuació, malgrat que estigui prohibit, i és en aquest moment on el públic passa a ser manipulat per tal d’aconseguir el seu objectiu. La manipulació, doncs, es troba en ambdues bandes.

En definitiva, una peça que val la pena viure, i dic viure perquè cada actuació acaba sent una experiència diferent a la del dia anterior. Toni Albà aconsegueix posar-se el públic a la butxaca ràpidament, i en aquesta ocasió no va ser menys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s