Daniel Brühl, pregoner de les festes de Santa Marina

Com cada any, a finals de juliol es celebra la festa major de Pratdip, un petit poble d’uns vuit-cents habitants situat al Baix Camp. Dijous passat es va fer el pregó oficial que obria les festes, a càrrec del reconegut actor Daniel Brühl.
Fill d’un productor cinematogràfic alemany i d’una catalana, Brühl ha crescut entre Colònia (Alemanya) i Barcelona. Durant les vacances d’estiu, però, el Prat es va convertir en un lloc de trobada amb la família i els amics, un temps que confessa recordar amb molta estima.

La vocació de Daniel Brühl va aparèixer de ben petit, quan v començar a fer doblatges de dibuixos animats alemanys. Més endavant,  va entrar al món de la interpretació amb la pel·lícula Vaya con Dios, que va obrir-li les portes al cinema europeu. L’any 2003 va ser guardonat per l’acadèmia de cinema alemany com a millor actor per la pel·lícula Good Bye Lenin!, per la qual també va rebre el premi del públic per la seva interpretació.

Després d’un temps experimentant amb el cinema europeu, va endinsar-se en l’americà amb la pel·lícula Malditos Bastardos, dirigida per Quentin Tarantino.

El pregó, celebrat al balcó de la Casa de la Vila, va aplegar a una cinquantena de persones entre veïns i turistes. A més, el discurs es va poder sentir per tot el poble mitjançant la megafonia, de manera que aquells veïns que ho preferissin poguessin escoltar-lo des de les seves cases.

L’alcalde del poble, Josep Montaner, va presentar a Daniel Brühl tot fent un repàs de la seva carrera professional i el seu estret lligam amb Pratdip.

 Tot seguit, el convidat d’honor va fer el seu discurs, on va recordar els moments més intensos que va viure al poble, amb especial esment a les anècdotes estiuenques. Pratdip no només ha estat un lloc on ha crescut, sinó que actualment li representa un porta oberta a la calma i la tranquil·litat que no pot trobar en altres ciutats on ha viscut, com són Berlín o Barcelona. Confessa no ser un home sedentari, i reconeix que seria incapaç de triar un sol lloc per quedar-s’hi per sempre.

Tot fent un esforç per superar la timidesa del primer moment, Brühl va fer el pregó en un català prou fluid, que segons va admetre, voldria recuperar la pràctica amb aquesta llengua, que entén perfectament, però actualment li resulta més complicat parlar-la.

En acabar el discurs, Josep Montaner va llegir la dedicatòria que l’actor havia escrit al llibre de visites de l’ajuntament i va fer-li entrega del llibre Històries Naturals de Joan Perucho i Pratdip: història i recerques de Josep Mª Coll Casadó on s’estudien els topònims del poble que el caracteritzen.

En acabar l’acte, Brühl es va mostrar molt amable amb la gent que s’hi acostava per parlar-hi una estona, demanar-li un autògraf o bé una fotografia amb ell.

Aprofitant l’ocasió, Daniel Brühl va concedir una entrevista que pròximament serà publicada, així que esteu ben atents a aquest blog per a més notícies.

*Properament també es penjarà el vídeo editat del pregó del passat dijous.

Anuncis

El dia internacional dels museus: la promoció directa de la cultura

El dia internacional dels museus, un esdeveniment organitzat pel Consell Internacional dels Museus (ICOM) a nivell mundial, està tenint un seguiment notable a tot Catalunya. El lema escollit per aquesta edició és “Museus en un món canviat. Nous reptes, noves inspiracions”. I és que en el moment en què ens trobem, la cultura ha passat a ser una necessitat secundària. Malgrat aquesta visió, les propostes que han omplert aquest cap de setmana no han estat poques: jornades de portes obertes, visites guiades nocturnes, itineraris pel patrimoni històric… A més, en motiu al 35è aniversari d’aquesta diada, l’ICOM ha patrocinat un concurs internacional de fotografia que pretén mostrar la relació entre els visitants i el museu.

Aquesta edició també comparteix protagonisme amb el Tàrraco Viva, un esdeveniment que rememora la vida dels romans que van viure a la capital i que van deixar el seu llegat a la ciutat. Un acte que amb els anys ha anat prenent forma i que tot i les retallades en cultura que està patint la ciutat, continua endavant gràcies al que Magí Seritjol, director d’aquest acte, anomena com a “la tercera pota del finançament”. Es refereix al capital privat, la quantitat de diners que recapten a partir del merchandising, les entrades i la part de patrocini que inverteixen algunes empreses dels voltants. A banda d’aquests ingressos, Tàrraco Viva també es recolza amb la subvenció pública, malgrat que aquest any ha pogut comprovar que no es pot confiar mai en una sola font d’ingressos.

Ahir a la nit es va celebrar la 8a edició de la Nit dels Museus, una nit que es presenta diferent a partir d’una visita gratuïta als museus més importants del país amb actes que pretenen deixar-nos amb la boca oberta. En el cas de la província de Tarragona, a la capital s’hi podia trobar el Museu Nacional Arqueològic obert a partir de les 21.00h amb una producció escènica de la mà de la companyia TeclaSmit.

Aquesta mateixa companyia també va oferir una sessió golfa al MNAT, al Museu Nacional d’Art  Modern a Tarragona. El museu, abans, va obrir les seves portes a les 22.00h per oferir un itinerari que permetia conèixer com era l’entorn i el paisatge durant l’època romana. També es van obrir les portes per a veure l’exposició “Paradisus. Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Órleans”.

Altres ciutats com Reus o Cambrils també s’han fet ressò d’aquest acte i no es queden enrere en tema d’esdeveniments. A Reus ha tingut lloc la 16ena edició de la fira del circ, el Trapezi, que avui celebra la seva última jornada. A Cambrils també s’ha unit a la iniciativa obrint les portes dels museus municipals juntament amb visites guiades gratuïtes i itineraris nocturns. A més, també s’ha adherit al programa del Tàrraco Viva, col·laborant oferint guies per les ruïnes romanes que es troben a la Llosa, que duraran fins la setmana vinent.

Es tracta d’una oportunitat per descobrir la cultura que tenim a la vora des d’un altre punt de vista.

“Les retallades no són necessàries”, Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres, economista i actual president de Justícia i Pau, va oferir dijous passat una xerrada al teatre Bravium de Reus en motiu del cicle de conferències organitzat per l’escola infantil Verdaguer Reus per commemmorar el seu 4oè aniversari.

A través d’un discurs amè amb tocs d’humor de rabiosa actualitat, Arcadi Oliveres va donar un altre punt de vista davant les retallades que s’estan realitzant des del poder. Malgrat que reconeix que la crisi és real, nega que les mesures que adopta el govern siguin les adequades. Tot fent un repàs als fets més importants que ens trobem al dia a dia, va desglossar els altres punts de vista que no es veuen tan fàcilment en els grans mitjans de comunicació.

El cas dels “pirates” somalis, malgrat ser un tema que sembla haver estat oblidat per la major part de la societat, va ser el primer que va explicar l’economista, deixant al descobert la realitat de la història: qui és més pirata, aquell que roba l’economia d’un país o bé aquell que defensa allò que és seu?

És cert que pocs han estat els diaris que han titulat “Espanya roba amb els pesquers a Somàlia”, però no tots van oblidar el tema així com així. El diari ARA s’ha mostrat crític envers la política d’acció d’Espanya envers aquest país africà, així com Público o Tv3.

Seguint amb la titulació dels mitjans, Arcadi Oliveres va destacar una notícia que va ser publicada per la Vanguardia i que tractava sobre l’augment de la immigració al país. Però hi havia una trampa que no es descobria fins arribar a les pàgines interiors: la xifra que col·locava a Espanya com el segon país amb un boom més gran d’immigració estava calculat en xifres absolutes, en comptes de relatives, que resulten més fidels a la realitat. Utilitzant els nombres absoluts no només es cometia un error en el rànquing de països amb més immigració, sinó que a més, augmentava l’alerta social entre la població.

Aquest exemple ens mostra com les xifres poden crear certs efectes en la societat, depenent de com s’utilitzin i quins objectius es trobin darrere dels grans lobbies que controlen els mitjans majoritaris, remarcant la necessitat d’informar-nos a través del contrast entre altres mitjans de comunicació.

La xerrada no es va quedar només a nivell nacional, sinó que va fer un petit parèntesi tot explicant el cas del deute internacional entre el primer món i el quart món. Als volts de l’any 2008, l’ONU va intentar convèncer a les potències mundials a donar un 50.000 milions de dòlars per tal d’eliminar la fam al món durant un any, iniciativa que va ser descartada, igual que l’eliminació del deute internacional, que no va tenir èxit a principis del nou mileni. L’any 2005, contra tot pronòstic, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional van prometre que perdonarien una part important d’aquest deute. Però si es transforma aquest propòsit en números reals, aquest deute es perdonaria en un 1.4% del total.

En canvi, davant la problemàtica dels bancs que es van haver de rescatar (els casos de Leman Brothers) els països rics han acabat aportant quatre bilions sis-cents mil dòlars en aquests tres anys. D’aquesta manera, els extrems entre països rics i pobres s’eixampla, dia a dia, malgrat la crisi econòmica.

Finalment, Oliveres va remarcar l’equivocació que està fent el govern a l’hora de retallar en serveis socials, pressionats pels interessos del poder econòmic. Segons va reconèixer, si tots els diners que han estat estafat en temes del frau fiscal, les ajudes socials no es veurien afectades per la crisi. Malauradament, la política i les companyies privades tenen una relació massa estreta que impedeix que es persegueixi la corrupció i així poder recuperar i vigilar el capital públic que s’utilitzi.

Així doncs, podem separar el capital que es “perd” en: el rescat a les banques (equivalent a tres anys per cobrir les pensions), el frau fiscal i la corrupció política (que provoca que la democràcia quedi malparada), el cost de la guerra (tot i que quedi amagat pels governs, el cost que representa una guerra no s’evoca només a armes i accions, sinó també a reconstruccions dels poblats) i el mercat de la droga (que en ocasions es mescla amb la política, tal com va passar amb l’operació dirigida per Bob Gates, polític americà del Pentàgon que va ser el Secretari de Defensa de Barack Obama fins fa mig any).

D’una banda o altra, sempre hi ha capital públic que no retorna a la societat, però en canvi, és demanat a través de retallades socials. Per aquesta raó, Oliveres defensa la denúncia d’aquest tipus d’actuacions per tal de recuperar la qualitat de vida i difondre la justícia a tot el món. En aquest moment, tal com va explicar, el moviment 15M o els indignats d’arreu del planeta es van despertant, i amb el temps aconseguiran la transparència que fa falta al sistema democràtic. L’esperança és l’aliada dels manifestants, mentre que la constància i la paciència representen les armes que permetran donar un pas endavant en el conjunt de la població mundial.

Les utopies existeixen per a que es facin realitat, encara que aquesta és una a llarg termini i finalment sembla que les retallades es duran a terme sense importar els vents que bufin. Tot i això, els valors i els ideals han de continuar per tal que la feina feta fins ara no hagi estat en va.