Tag Archives: Mont-roig

“Mentre Rafael Casanovas va morir al llit, en Carrasclet va morir a la batalla sense donar l’esquena al país en cap moment” Jaume Borràs


Si algú esmenta en algun moment el nom de Pere Joan Barceló, és possible que no l’ubiquem en la història ni li fiquem cara. Però si anomenem el seu àlies, Carrasclet, la imatge que es crea al nostre cap comença a ser més nítida, però encara conté detalls que són imprecisos. Per aquesta raó, Jaume Borràs Galceran va oferir una xerrada per reivindicar la figura del Carrasclet no només a nivell comarcal, sinó també a nivell nacional. Tal com explicà l’historiador, la primera incògnita és la naturalesa del personatge: com s’ha de considerar, com un bandoler d’estil Robin Hood, com un lladre o bé com un heroi?
Primer de tot, cal aclarir quin és l’origen de l’àlies de Carrasclet: Pere Joan Barceló era fill de carboners i entre la gent s’escampava la denominació “que carrasca”, però per termes filològics va anar evolucionant a “carrasclet”, que és un mot més dolç per l’oïda humana.
Llavors, hi ha un element que no encaixa i esdevé el punt més enigmàtic de la seva vida: Com pot un pagès que quasi no sap ni escriure ni llegir acabar sent coronel de l’exèrcit de l’Augusta Reina d’Hongria i de Bohèmia? És possible que la societat catalana hagi esborrat la figura del Carrasclet com un ferm defensor de la causa catalana per convertir-lo en un simple bandoler, tal com el catalogaven els seus enemics? Tal com va explicar Jaume Borràs, Carrasclet va anar introduint-se en el món militar a partir dels 20 anys, quan va participar juntament amb el seu germà i el seu pare en una milícia no oficial de l’exèrcit austríac. Durant la seva trajectòria, sempre va defensar els interessos catalans i mai es va doblegar davant cap imprevist.
Va ser detingut i empresonat diverses vegades, una d’elles a Falset, on segons explica la llegenda, va escapar després de trencar les cadenes que el lligaven amb les dents. Però si deixem la ficció a banda, podem deduir que entre la població tenia seguidors que van ajudar a la seva fuga.

Jaume Borràs va transportar als assistents a l’acte a la Catalunya del segle XVIII. A partir del context històric, va ser capaç de situar al públic mitjançant el relat de la vida del protagonista d’una manera gràfica.
Finalment, va fer una reflexió profunda sobre el nacionalisme català, tot fent una comparació entre Rafel Casanovas i en Carrasclet, basant-se en la seva actuació al llarg de la seva vida. Mentre que Carrasclet va morir sense vendre els seus ideals, Rafael Casanovas va canviar la seva activitat professional a advocat, tot aplicant les lleis que s’havien aprovat amb el Decret de Nova Planta de Felip V, que tenia una intencionalitat negativa envers Catalunya, tant per la seva cultura com per la seva política. Al contrari del que es pugui pensar, el personatge que s’homenatja cada any és el que va ser el Conseller en Cap de Barcelona, i en canvi, Carrasclet té poques mostres de recordatori, com el gegant de Reus, l’escultura que es troba a Capçanes i un pas de serralada que duu el seu nom.

La intenció de Jaume Borràs no és desprestigiar la feina feta de Casanovas, sinó donar la importància que es mereix a una figura important com Carrasclet, que com tantes altres que es van moure pel sud, han quedat oblidades per la societat catalana que pateix un centralisme entorn Barcelona. Avui en dia encara hi ha la imatge col•lectiva caricaturesca del bandoler del sud de Catalunya que robava als rics, i fins que el propi centralisme que ens apliquem els catalans no s’elimini, serà complicat poder homenatjar com cal aquest personatge. El cas de Carrasclet no és l’únic i tal com declara Jaume Borràs, “Si Catalunya fos un país normal, cosa que encara no és, Carrasclet tindria un lloc de privilegi en la nostra història i seria recordat com es mereix”.

Anuncis