Tag Archives: URV

Back to the roots

La pols s’acumula al blog si no l’actualitzes, així que avui -per fi- m’he decidit a penjar un reportatge que he realitzat per l’assignatura de Fotografia Documental de la URV. Back to the roots, que és el títol d’aquest treball, es pot veure ampliat en aquesta galeria de Flickr: http://www.flickr.com/photos/96156858@N04/Imatge

Sota la llibertat de poder triar tema, vaig decidir captar instants i moments del meu poble. Aquells que sabeu qui sóc, sabreu que sóc una mica de tot arreu: entre Cambrils i Pratdip. Hi ha qui per aquest motiu em considera un híbrid, no me’n queixo pas. Els qui em coneixeu, en canvi, sabreu que per mi no és ‘Pratdip’, sinó ‘Lo Prat’. Aquest no és més que un petit reportatge del poble on no he viscut però que m’ha vist créixer i m’ha marcat.

Les imatges donen la impressió que sigui un poble gran. Més aviat el contrari, té poc més de 800 habitants. Les fotografies estan fetes durant els mesos de març, abril i maig i bàsicament disparava a allò que trobava curiós o destacable. Entre les imatges s’hi barregen cares, carrers i horts sense un ordre concret però totes amb un element en concret: el blanc i negre. Personalment, vaig triar aquesta manera de retratar el poble no pas per donar una sensació de mort, sinó al contrari, per focalitzar la vista en detalls que podien passar desapercebuts per culpa dels colors.

Back to the roots o tornar als arrels, aquest és l’objectiu d’aquest reportatge, de la mateixa manera que ho és donar a conèixer un petit poble amb encant.

Benvinguts (de nou)

 

Ariadna

“Ningú sap quin serà el periodisme d’aquí deu anys”, Toni Orensanz

Fotografia extreta de www.diaridetarragona.comToni Orensanz va visitar el passat dilluns la Universitat Rovira i Virgili per oferir una xerrada molt interessant sobre la situació actual del periodisme, a través de la seva pròpia experiència que li permet ser un freelance des de Falset.
La presentació del periodista va ser a càrrec de Francesc Domènech, director de la revista reusenca NW i professor de la Universitat Rovira i Virgili, que va fer un repàs a la seva trajectòria professional.

A través d’exemples sobre el llibre que va publicar l’any 2008, L’Òmnibus e la mort: Parada Falset, Orensanz presenta el desencant que va viure amb el periodisme d’actualitat: les rodes de premsa s’han convertit en una eina que tenen les empreses per utilitzar els mitjans per tal de proclamar els seus interessos. En cap moment, però, desqualifica aquest tipus de periodisme, necessari en una societat com en la que vivim, sinó que opina que cal moure’s més enllà dels temes preestablerts.

Les notícies locals no són un tipus de periodisme de segona, tal com sembla que s’ha instaurat en el pensament de la societat actual, sinó que és la base de les bones històries. A partir de casos concrets es poden treure temes per a un gran reportatge o pel contrari, una peça més petita però que es focalitza en un punt que té molt d’interès per aquelles persones que viuen aquella realitat i que són conscients que els mitjans convencionals mai decidiran parlar-ne.
En canvi, ens escoltem expectant les històries d’altres indrets com si fossin molt millor. I és que tot el que es de fora ha de ser millor, segons una llei no escrita. Segons Orensanz, “El periodisme de Manhattan és igual de local que el de Gratallops, ja que el procediment d’elaboració és idèntic i les bones històries poden passar arreu”.

El públic assistent van ser els alumnes de 3er de Grau de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili, que van poder assistir a una classe magistral diferent a la que acostumen a fer-se en aquelles aules. A diferència d’altres teories que es poden sentir per part del professorat i experts en recerca periodística, Orensanz proposa evitar una especialització massa tancada en el periodisme, ja que tal com està el panorama professional, retallar el camp d’actuació no ajuda a trobar una feina.
Per tant, tot i que l’especialització no deixa de ser una bona proposta acadèmica, no hauria de ser l’única opció a l’hora de buscar un lloc de treball. Avui en dia, tal com explica, el que es valora és un periodista que pugui fer de tot, encara que si és especialista d’un tema en concret, de ben segur que quan se’n parli, serà útil i requeriran la seva opinió.

El periodisme, en si mateix, hauria de ser prudent i alhora honest, que no són termes oposats. Segons l’autor de l’Òmnibus de la mort, l’honestedat en el periodisme es podria augmentar incorporant les fonts utilitzades obertament a les peces publicades, de manera que els usuaris puguin informar-se per la seva banda des de la font oficial i deixar clar que els periodistes són intermediaris, per tal d’evitar confondre la realitat.

Finalment, Orensanz va acabar la xerrada amb un petit tast de l’últim projecte en què està immers, en aquesta ocasió, sobre nazis a Catalunya. Però haurem d’esperar un temps per poder conèixer més detalls del nou llibre, que encara està en procés.