Toni Albà pren l’improvisació per bandera a l’obra “Bufonant”

Bufonant és el nou projecte teatral que ofereix l’actor vilanoví Toni Albà. La improvisació és el plat fort de l’obra, que crea un vincle molt fort entre el públic i el protagonista. L’últim cap de setmana de març, Reus va poder viure aquesta experiència al teatre Bravium, que es va omplir de gom a gom.

Només hi ha un protagonista en tota l’actuació, que actua com un bufó que està sota els desitjos dels espectadors, els encarregats de crear una història a partir de localitzacions, estats d’ànim, accions i personatges. L’escenari és bastant neutre, amb poc mobiliari i amb un aspecte desordenat: cadires, un carretó, una perxa amb vestuari, altaveus, papers… que en qualsevol moment poden crear un despatx d’un ministeri o bé un aeroport, depenent dels capritxos dels assistents.

En tota l’obra, tan sols hi havia dues parts que estaven assajades prèviament: el principi i el final. D’aquesta manera, el públic està obligat a dir la seva per a que l’obra continuï endavant, de manera que el fil conductor està a les mans de vora cinquanta desconeguts. La comèdia i el drama es mesclen en qüestió de segons, que a primer cop d’ull sembla que sigui per decisió del públic, però que en realitat, qui decideix com interpretar les paraules és el propi protagonista. Així doncs, la frontera de la manipulació és molt fina, quasi invisible. Sense que se n’adonin, els espectadors que creuen portar el control del que està passant sobre de l’escenari són guiats per l’actor.

La base narrativa de l’obra consta d’un actor que aspira a obtenir una subvenció de l’estat d’un milió d’euros. Per aconseguir el premi, la peça teatrall ha de tenir uns requisits concrets i s’ha de retransmetre en directe a través d’una videoconferència. Per assegurar-se l’ajuda econòmica, el personatge prepara l’actuació, malgrat que estigui prohibit, i és en aquest moment on el públic passa a ser manipulat per tal d’aconseguir el seu objectiu. La manipulació, doncs, es troba en ambdues bandes.

En definitiva, una peça que val la pena viure, i dic viure perquè cada actuació acaba sent una experiència diferent a la del dia anterior. Toni Albà aconsegueix posar-se el públic a la butxaca ràpidament, i en aquesta ocasió no va ser menys.

La poesia, punt d’unió entre Reus i Pratdip

El cicle de lectures De tu a tu del teatre Bravium va rebre divendres passat l’obra de la poetessa Antonieta Cugat. Nascuda a Pratdip durant la postguerra, va estudiar puericultura i va exercir en vàries guarderies durant el franquisme.

El paisatge és un dels seus temes més recurrents, creant un ambient de records gràfics senzill d’interpretar a la ment de l’oient. Tot i que no fa falta un coneixement previ del terreny del poble, si l’espectador hi té algun tipus de vincle resulta molt il•lustratiu al sentir les poesies i les seves històries.
La pròpia experiència és l’altre motor que empeny Cugat per fer poesia: els anys de la seva infantesa i joventut van coincidir amb la postguerra, fet que va quedar marcat en la memòria de tota la societat i va capgirar totalment l’statuo quo. La vida quotidiana, més que no pas la política, es representa amb les metàfores relacionades amb la fam, el nivell de vida, l’escola del poble i la misèria del moment.

Jaume Amenós i Montse Marca van ser de nou els encarregats a donar vida als versos d’aquesta edició. L’estructura de l’acte va ser la tradicional: primer, es va fer una petita introducció a la vida de la poetessa; tot seguit, es va procedir a la lectura d’una quinzena de poemes i finalment Cugat va pujar a l’escenari, on va dir unes paraules d’agraïment, tant pel Bravium per oferir-li l’oportunitat per donar-se a conèixer i al públic per assistir-hi.

A partir d’estils de lectura ben diferenciats, Amenós i Marca van destacar de nou a través de la seva capacitat de crear espais amb les paraules i els versos ben estructurats. Com ja s’ha pogut comprovar en una altra ocasió, tenen el do de crear ambients variats amb una sola eina: la paraula. Les seves veus coordinades esdevenen imaginació en estat pur per les orelles dels espectadors que gaudeixen d’aquest tipus d’acte.
Els poemes més representatius que es van llegir divendres van ser dos. El primer, anomenat Eren anys de la postguerra, tractava sobre la vida als anys quaranta. La història és autobiogràfica i s’explica a través d’un narrador extern, que pretén ficcionitzar la realitat. La tendresa i la innocència envaeix el relat, que tracta d’una nena de pàrvuls que aconsegueix complir la seva innocent il•lusió de fer-li un regal a la seva mestra, igual que la resta de companys, malgrat la pobresa d’aquell temps. La lectura va ser a càrrec de Montse Marca, que a través de la seva interpretació va afegir-hi un punt d’emoció necessari per sentir-se identificat.
El segon va ser llegit per Jaume Amenós i s’anomena El roser del meu pare. Aquest va ser un dels altres poemes més emotius del vespre, on s’explica la pèrdua d’un pare, del seu últim desig i del record que perdura en la memòria de la filla. Les cites directes introduïdes en els versos recorden a un text escrit en prosa, com si es tractés d’un conte.
L’última poesia llegida va ser Una nit estrellada, guardonada l’any 2010 amb el primer premi del Concurs de Poesia Nadalenca de l’Ateneu de Tarragona. La temàtica nadalenca, tot i quedar-nos lluny al mes de març, acostava una altra visió del nadal des d’un punt més dramàtic, traspassant el protagonisme a un rodamón davant l’estable de Betlem.
Finalment, aquesta edició del cicle de lectura va finalitzar amb una picada d’ullet al Dia Internacional de la Poesia, celebrat el passat dimecres 21 de març. Per aquest motiu, es van llegir uns versos universals, traduïts a vint llengües i llegit conjuntament a tot el món.
La propera edició del cicle de lectura es durà a terme el dia 20 d’abril amb la lectura de l’obra de la poetessa Maria Torrents Salvat.

Darrere el teló

Toni Albà va tornar a sorprendre la ciutat de Reus divendres passat amb una xerrada informativa sobre la seva trajectòria professional.
L’acte va començar mitja hora més tard del que estava previst, a les 21.30h. El teatre Bravium va ser el lloc escollit per acollir l’actor, que hi actuarà el proper cap de setmana, del 30 de març a l’1 d’abril representant la seva obra més atrevida fins al moment, Bufonant. Es tracta d’una obra majoritàriament improvisada que afegeix com a protagonistes als espectadors que assisteixen al teatre. És, per tant, una obra totalment aleatòria i diferent en totes les ocasions, ja que ni el públic ni l’actor saben com pot acabar la funció.

La xerrada va prosseguir amb l’estructura programada malgrat el retard. La ponència de l’acte va anar a càrrec del periodista reusenc Josep Baiges i Gispert, que va fer un breu repàs del bagatge professional d’Albà i va entrellaçar la seva professió amb la dels professors, a partir de la seva tasca per ajudar a créixer una societat, igual que ho fa l’humor. Entremig d’anècdotes personals conjuntes i records nostàlgics va presentar l’actor vilanoví, qui va sortir a l’escenari tot seguit.
Des del primer moment, Albà va deixar clara la seva intenció de crear un ambient col•loquial entre ell i el públic, per tal de motivar als espectadors a preguntar en qualsevol moment del seu discurs per tractar qualsevol tema que pogués ser interessant. A més, segons el seu parer, parlar sobre ell mateix l’avorria, encara que després es va poder comprovar que gaudia explicant les històries per les que ha passat i l’han ajudat a arribar on està en aquest moment.

El discurs es va organitzar de forma cronològica, facilitant el seguiment del fil de l’explicació. Si l’analitzéssim d’una forma simplista, seria senzill catalogar-lo de narcisista, però si es mira en la seva totalitat, es podien extreure explicacions pròpies d’una classe magistral sobre el teatre, amb l’ús d’una terminologia tècnica pròpia del món escènic. En aquestes declaracions s’hi podia entreveure un toc internacional, marcat pels estudis realitzats per Albà a l’estranger durant la seva formació com actor. Mitjançant exemples pràctics, va mostrar alguns dels exercicis que va haver d’aprendre per tal d’entendre el teatre des de dins.
La improvisació, la mímica, la rutina de treball, l’evolució de la figura del comediant, la definició de clown, la descripció dels cursos de teatre i la creació dels personatges van ser els temes més importants en la classe que es van explicar entre butaques i telons de vellut.

Damunt l’escenari van tenir cabuda quasi bé tots els gèneres teatrals existents, demostrant que la idea popular que es té de la seva figura i l’encasellament que es diu que sofreix és inexistent. Tot i això, aquest tema no el preocupa en absolut, ja que en aquest moment la seva feina en el món de l’humor li permet continuar endavant amb la seva vida tant professional com personal. Reconeix que Polònia i Crackòvia cauran en l’oblit, igual que en el seu moment van desaparèixer del record social les obres gregues o els gags d’humor de fa vint anys, per exemple.

A més, l’actor va fer una visió general a l’evolució de la seva feina a través d’un anàlisi de totes les obres representades al llarg de la seva carrera, des dels inicis quan actuava com a mim als teatres fins a l’actualitat, on la major part de la seva feina es concentra a la petita pantalla.

El torn de preguntes va ser l’estona on el públic va ser el protagonista. Els assistents van exposar els seus dubtes, que Albà va contestar sense cap tipus de problema durant més de mitja hora, explicant mil i una anècdotes que van convertir-se en les delícies dels oients. En definitiva, van conèixer un altra vessant en el caràcter d’Albà, molt més seriós i tècnic tractant temes sobre el teatre, el gènere que l’ha fet créixer però amb tocs d’improvisació i humor que van amenitzar el vespre.
Finalment, l’acte va acabar amb la invitació oficial a la seva obra el proper cap de setmana, on la manipulació mútua està a l’ordre del dia i els riures estan assegurats.