Aquesta és una entrada diferent a la resta que podeu trobar en aquest blog. Tot i que també conté un element cultural com és la poesia, es diferencia de la resta al trobar-se en un esdeveniment privat. Es tracta del cinquantè aniversari de casament dels meus tiets de Reus, que van celebrar les seves noces de plata a l’ermita de Santa Marina, al mateix lloc on es van casar l’octubre de 1962. Mig segle més tard, han decidit reunir als familiars més propers per celebrar no tan sols la seva felicitat sinó també gaudir de la gent que els ha acompanyat durant aquests anys.
Unes línies més amunt comentava que hi havia una poesia pel mig de tota aquesta història. Es tracta de la peça que va escriure especialment per aquesta ocasió la poetessa Mª Antonieta Cugat, que ha gaudit protagonisme en aquest blog en una altra entrada (link).
La poesia “Seguim caminant junts” destaca pel punt personal que Cugat acostuma a afegir a les seves obres, i aquest cas no n’és una excepció. Tot i això, el punt personal no es concentra en una experiència o un record propi, sinó que es trasllada a la parella homenatjada.
Aquesta poesia evoca la tendresa dels anys passats junts i de la família que han creat poc a poc i com recullen els fruits d’aquesta vida materialitzat en els néts. L’objectiu de la poesia no és altra que felicitar i desitjar a la parella felicitat i força per continuar plegats com fins ara.
A continuació, us adjuntem la poesia, que no trobareu enlloc més:
SEGUIM CAMINANT JUNTS
Anyades, un dia encetàveu plegats, un llarg viatge
solcant ones d’escuma d’un mar de mil colors,
la nau que us conduïa fou un veler fantàstic,
farcit amb l’equipatge de dos enamorats.
Repletes les maletes de somnis i esperança,
embolcallades d’amor i d’il·lusió
sabia esquivar-se d’ona des de tempesta
sabíeu ser feliços en qualsevol port.
Forjàveu amb fermesa el niu dels vostres somnis,
teixint-lo amb brics de joia, d’encant i joventut,
i així com l’ocellada cerca la niada,
a la vostra un dia arribaren els sers més estimats: els fills.
Guaitàveu amb delícia el pas del dia a dia
com aquell infants creixien al costat,
però aquell nial que junts amassàreu,
també com l’ocellada un dia va volar…
El temps passa de pressa, la vida no té espera,
i ara os afalaga veure créixer els nets,
os plau poder explicar-los anècdotes d’uns avis,
dels anys pletòrics de jovença
de somnis gronxant-se dins la ment.
Avui que festegem, plegats, el vostre dia,
vull dir-vos amb folgança : que ens plau estar al vostre costat,
i amb joia desitjar-vos : Salut i molts anys,
per seguir junts caminant.
Moltes felicitats!!!
Els vostres amics:
Josep i Antonieta
*Ni que sigui a dos mil kilòmetres d’allí, m’agradaria aprofitar aquest espai per enviar als “tiets de Reus” una forta abraçada i felicitar-los pel seu aniversari de noces. (Ens veiem aviat!)
Caixa de l'apuntador 